Pere Rovira (Vila-seca de Solcina, 1947) ha publicat els següents llibres de poemes: Distàncies (València, 1981), premi Vicent Andrés Estellés, Cartes marcades (Barcelona, 1988), La vida en plural (Barcelona, 1996), La mar de dins (Barcelona, Proa, 2003), premi Carles Riba, Poesia 1979-2004 (Barcelona, Proa, 2006), Vint-i-cinc flors del mal de Charles Baudelaire (Lleida, 2008), Les roses de Ronsard (Barcelona, Proa, 2009) i Entre nosaltres (Lleida, 2010). La seva obra poètica ha estat traduïda a l’anglès, al francès, a l’espanyol, al gallec, al rus i al polonès.
En prosa, ha publicat Diari sense dies (Barcelona, Proa, 2004) i la novel·la L’amor boig (Barcelona, Proa, 2007), premi Ciutat de Barcelona. També és autor de quatre volums d’assaigs sobre poesia moderna.
Viu a Alpicat (Segrià) i és professor emèrit de la Universitat de Lleida.
LLIBRES:
-Contra la mort.
-Les roses de Rondsard.
-La mar de dins.
-L'amor boig.
-Diari sense dies.
divendres, 27 de maig del 2011
divendres, 20 de maig del 2011
divendres, 6 de maig del 2011
divendres, 29 d’abril del 2011
PERE CALDERS
Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994) fou un escriptor i dibuixant català. És un dels escriptors catalans del segle XX més populars. Destaca sobretot com a contista.
Fill del també escriptor i traductor Vicenç Caldés i Arús. Cap al 1920, la seva família s'establí a Barcelona de mode definitiu, fet que, esdevingut el lapse pertinent, li permeté d'accdeir a l'Escola Superior de Belles Arts. Posteriorment, va treballar com a dibuixant d'un publicitari i col·laborà amb El Diario Mercantill'Avui, de la mateixa manera que ho faria amb diferenciades revistes, cas de L'esquella de la Torratxa. Fou a l'Avui on tingué ocasió de publicar el seu primer conte. i el diari
L'any 1936 publicà els seus dos llibres primerencs: el recull de relats breus El primer arlequí i la novel·la d'efímera extensió La glòria del doctor Larén. En l'obra darrerament al·ludida, nombrosos trets característics de sa prosa començarien a deduir-se tímidament. En ocasió de l'inici de la Guerra Civil, adquirí una postura de compromís, tot col·laborant amb publicacions de caire polític, sense ometre pas la confecció literària; en el decurs de tal espai de temps elaborà els contes de L'any de la meva gràcia.
El 1937, Calders va allistar-se com a voluntari a l'exèrcit de la República; fou destinat a la reraguarda de Terol, on actuaria com a cartògraf. Allà, escrigué per encàrrec les seves concepcions subjectives, agrupades en la crònica Unitats de xoc. Esmentat dietari va ésser publicat l'any 1938, amb un pròleg realitzat a càrrec del notable poeta Carles Riba.
L'ombra de l'atzavara
És una novel·la psicològica que, centrada sobre un personatge somniador i abúlic, Joan Deltell, ofereix un quadre de la situació conflictiva dels catalans exiliats a Mèxic, acarats a dues opcions possibles, la d'arrelar-se, pròpia dels pràctics i decidits, i la de servar una imatge mítica de Catalunya, caraterística dels idealistes somniadors. Uns i altres són de la categoria dels fracassats i ofesos.
dijous, 14 d’abril del 2011
Joan Margarit i Consarnau és poeta, arquitecte i catedràtic jubilat de la Universitat Politècnica de Catalunya. Joan Margarit neix a Sanaüja, a la comarca de la Segarra, en un moment de la Guerra Civil Espanyola quan el front d'Aragó ja era a prop d'aquelles terres, fill de Joan Margarit i Serradell, arquitecte, de Barcelona, i Trinitat Consarnau i Sabaté, mestra, de l'Ametlla de Mar.
El pare i la mare s'havien casat el juliol de 1936 a Barcelona, però la Guerra Civil els va obligar a retirar-se a Sanaüja, a casa de l'àvia paterna, on va néixer el poeta.
Poema de nodreix l'amor;
Nodreix l'amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor;
menysprea el pas de tota complacència
que no et vinga per via del dolor.
No esperis altre do que el de tes llàgrimes
ni vulles més consol que els teus sospirs:
la paraula millor la tens a l'ànima,
i el bes més dolç te'l daren els zefirs.
Mai seria l'aimada en sa presència
com és ara en la teva adoració.
Nodreix l'amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor.
Nodreix l'amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor;
menysprea el pas de tota complacència
que no et vinga per via del dolor.
No esperis altre do que el de tes llàgrimes
ni vulles més consol que els teus sospirs:
la paraula millor la tens a l'ànima,
i el bes més dolç te'l daren els zefirs.
Mai seria l'aimada en sa presència
com és ara en la teva adoració.
Nodreix l'amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor.
La ginesta La ginesta altre vegada la ginesta amb tanta olor És la meva enamorada que ve al temps de la calor. Per a fer-li una abraçada he pujat dalt del serrat: de la primera besada m'ha deixat tot perfumat. Feia un vent que enarborava, feia un sol molt resplendent: la ginesta es regirava furiosa al sol rient. Jo la prenc per la cintura: la tisora va en renou desflorant tanta hermosura fins que el cor me n'ha dit prou. Amb un vimet que creixia innocent a vora seu he lligat la dolça aimia ben estreta en un pom breu. Quan l'he tinguda lligada m'he girat de cara al mar... M'he girat al mar de cara, que brillava com cristall; he aixecat el pom enlaire i he arrencat a còrrer avall. | |||
Subscriure's a:
Missatges (Atom)