PERE CALDERS

Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994) fou un escriptor i dibuixant català. És un dels escriptors catalans del segle XX més populars. Destaca sobretot com a contista.

Fill del també escriptor i traductor Vicenç Caldés i Arús. Cap al 1920, la seva família s'establí a Barcelona de mode definitiu, fet que, esdevingut el lapse pertinent, li permeté d'accdeir a l'Escola Superior de Belles Arts. Posteriorment, va treballar com a dibuixant d'un publicitari i col·laborà amb El Diario Mercantill'Avui, de la mateixa manera que ho faria amb diferenciades revistes, cas de L'esquella de la Torratxa. Fou a l'Avui on tingué ocasió de publicar el seu primer conte. i el diari

L'any 1936 publicà els seus dos llibres primerencs: el recull de relats breus El primer arlequí i la novel·la d'efímera extensió La glòria del doctor Larén. En l'obra darrerament al·ludida, nombrosos trets característics de sa prosa començarien a deduir-se tímidament. En ocasió de l'inici de la Guerra Civil, adquirí una postura de compromís, tot col·laborant amb publicacions de caire polític, sense ometre pas la confecció literària; en el decurs de tal espai de temps elaborà els contes de L'any de la meva gràcia.

El 1937, Calders va allistar-se com a voluntari a l'exèrcit de la República; fou destinat a la reraguarda de Terol, on actuaria com a cartògraf. Allà, escrigué per encàrrec les seves concepcions subjectives, agrupades en la crònica Unitats de xoc. Esmentat dietari va ésser publicat l'any 1938, amb un pròleg realitzat a càrrec del notable poeta Carles Riba.

 

L'ombra de l'atzavara

És una novel·la psicològica que, centrada sobre un personatge somniador i abúlic, Joan Deltell, ofereix un quadre de la situació conflictiva dels catalans exiliats a Mèxic, acarats a dues opcions possibles, la d'arrelar-se, pròpia dels pràctics i decidits, i la de servar una imatge mítica de Catalunya, caraterística dels idealistes somniadors. Uns i altres són de la categoria dels fracassats i ofesos.